Paral·lelismes entre l’esport d’elit i la comunicació
Quan penso en la meva etapa com a nedadora al CAR, no em venen al cap només les medalles ni les competicions. Recordo, sobretot, les hores interminables dins l’aigua, els entrenaments a trenc d’alba, la recerca incansable de la perfecció en cada braçada. Era un procés exigent, a vegades dur, però sempre amb un objectiu clar: millorar.
En l’esport d’elit vaig aprendre que no existeix el “ja està bé”. Sempre hi ha un detall per ajustar: una sortida més ràpida, una arribada més precisa, un gir més net. Amb el temps vaig entendre que aquesta mentalitat no només servia dins l’aigua, sinó també fora.
De l’entrenament al missatge
Avui, en el món de la comunicació, aplico la mateixa filosofia. Comunicar també és entrenar. No n’hi ha prou amb publicar un bon post, enviar un butlletí o dissenyar un cartell atractiu. La comunicació requereix disciplina, constància i la capacitat de revisar i millorar una vegada i una altra. Igual que a l’esport, sempre hi ha marge per fer-ho millor.
També he après a assumir responsabilitats quan les coses no surten com esperava. A la piscina, si una cursa no funcionava, no buscava excuses: analitzava, corregia i tornava a intentar-ho. En comunicació passa el mateix. Quan un missatge no connecta o una campanya no té l’impacte desitjat, és fàcil assenyalar factors externs. Però el que realment transforma és aturar-se, mirar cap a dins i preguntar-se: què puc fer millor?
La millora contínua com a filosofia
Aquesta recerca constant de millora és el que em mou. Perquè tant en l’esport com en la comunicació, el que marca la diferència no és la perfecció immediata, sinó la capacitat d’evolucionar, de créixer una mica més cada dia.
La màgia és adonar-se que comunicar no és improvisar ni tenir sort: és entrenar. Requereix preparació, visió, estratègia i, sobretot, la voluntat de no conformar-se mai. Com a l’esport, l’important no és només la meta, sinó el camí: l’esforç diari, la disciplina i la passió per millorar.
Quan miro enrere veig clar que l’esport em va ensenyar molt més que a nedar ràpid. Em va ensenyar a escoltar, a observar, a corregir i a seguir endavant. I aquesta mateixa mirada és la que aplico avui a la comunicació: entrenar cada dia perquè els missatges siguin més clars, més humans i més inspiradors.
Perquè comunicar, igual que entrenar, és un viatge infinit cap a l’excel·lència.
