Una federació amb múltiples disciplines afrontava un problema de saturació a les seves xarxes socials: la gran quantitat de competicions nacionals i internacionals feia que allò realment estratègic —la visibilitat de les seleccions absolutes en l’àmbit internacional— quedés diluït. El soroll era tan alt que els èxits més importants passaven desapercebuts.

Des de Sentrenta vam detectar aquest punt crític i vam dissenyar un pla de xarxes socials amb un enfocament clar: donar protagonisme al que és essencial sense perdre la cobertura global.

• Històries per al dia a dia: vam traslladar l’activitat de les categories nacionals a Instagram Stories, mantenint la informació sense saturar el feed.

• Reels per a les seleccions absolutes: vam potenciar els equips internacionals amb continguts en vídeo, aprofitant l’auge del format. A més, els vam publicar com a posts col·laboratius amb els esportistes, multiplicant l’abast gràcies als seus seguidors i a la comunitat de la federació.

• Creativitats per disciplina: vam dissenyar un sistema visual coherent que ordenava cada modalitat i feia més reconeixible la informació.

• Cobertura específica de grans esdeveniments: vam preparar peces gràfiques i narratives pròpies per a cada campionat internacional, generant un relat més sòlid i memorable.

La visibilitat dels equips absoluts es va multiplicar, les xarxes socials van guanyar ordre i coherència, i la comunitat va percebre amb més claredat on estava el focus. El pla va permetre informar de tot sense perdre de vista el més important: donar valor als equips nacionals que representen el país en l’elit internacional.

Per arribar a una estratègia clara, primer va caldre aturar-se a analitzar i escoltar. El problema no era només la saturació de continguts, sinó la manca de jerarquia en la comunicació. Tot es barrejava: competicions de base, activitats nacionals i internacionals, èxits de seleccions absolutes… i en aquesta barreja, l’essencial es perdia.

1. Reunions amb responsables de cada disciplina
   Vam començar asseguts amb els responsables tècnics i de comunicació de cada àrea. Ells coneixien millor que ningú les necessitats de les seves modalitats, el calendari i la importància relativa de cada esdeveniment. Aquesta escolta activa va ser clau per detectar què necessitava visibilitat immediata i què podia comunicar-se d’una altra manera o en altres formats.

2. Estudi de les xarxes socials dels esportistes
   En paral·lel, vam analitzar com treballaven la seva comunicació els mateixos esportistes. Vam trobar que molts tenien un gran potencial desaprofitat: seguidors fidels, comunitats actives i un espai digital que podia alinear-se amb el pla global. Vam entendre que el projecte no només havia d’ordenar la comunicació de la federació, sinó també donar suport i acompanyament als atletes, reforçant el seu impacte.

3. Auditoria de canals
   Tot seguit vam fer una anàlisi detallada de tots els canals existents: X, Instagram, Threads, Facebook i LinkedIn. Vam revisar quin tipus de missatges es compartien a cada plataforma, amb quina freqüència i quins resultats tenien. L’objectiu era donar un rol específic a cada xarxa i evitar duplicar esforços.

4. Avaluació de l’impacte
   No ens vam limitar a mirar l’activitat publicada, sinó també la resposta rebuda. Quins continguts funcionaven millor, quins formats (fotos, vídeos, reels) generaven més abast i quines comunitats estaven més actives. Amb aquestes dades vam poder definir que les seleccions nacionals absolutes havien d’ocupar l’espai central, amb el suport d’una cobertura més lleugera de la base i les competicions menors.

5. Presentació i validació
   Amb tota aquesta informació vam elaborar un pla estructurat que vam presentar a les direccions esportives. L’enfocament va ser ben rebut perquè responia a una necessitat real: ordenar la comunicació, donar focus a l’estratègic i alhora mantenir la visibilitat de la resta d’activitats. El projecte es va aprovar i es va posar en marxa amb consens.

aprobó y se puso en marcha con un consenso claro.